Pàgines

dijous, 15 de novembre del 2012

Hannah Arendt





Hannah Arendt, va neixer a Hannover el 14 d'octubre de 1906, va ser una pensadora de filosofia política, politòleg. Era d'origen jueu i la seva vida va estar molt alterada per l'Holocaust.
És coneguda per la seves obres sobre el totalitarisme i el món jueu. Després de completar els estudis, als 22 anys va obtenir un doctorat en Humanitats de la Universitat de Heidelberg. El 1933 es va traslladar a França per a escapar del règim Nazi implantat aquell any en el seu país, i el 1941, va fugir a Estats Units. Va treballar en una editorial de Nova York i va ocupar llocs directius en diverses organitzacions jueves. Després de publicar els orígens del totalitarisme (1951), va ensenyar a les universitats de Berkeley, Princeton i Chicago. Entre moltes altres obres la condició humana (1958), que són ells els entre el passat i el futur (1961), revolució (1963) i el controvertit Eichmann a Jerusalem (1963), basat en el seu informe sobre els judicis per delinqüents de nazis de guerra el 1961. Les seves memòries, correspondència, 1926-1969, van ser publicats l'any 1992. Els seus treballs són encara molt llegids, especialment per aquells que estan lluitant contra els règims totalitaris. Van tenir una gran influència entre els signants de la carta 77, moviment a favor dels drets humans a la posestalinista de Txecoslovàquia.

Els punts importants del pensament de Hannah Arendt són:


TOTALITARISME

Una de les filosofies o pensaments que tracta Hannah Arendt, es el Totalitarisme, segons Arendt el totalitarisme és una mena de violència, provinent del nazisme, totalment nova que es caracteritzava per ser la producció sistemàtica de terror. És un sistema d’una violència de despossessió completa de totes les llibertats individuals, es a dir, els treien tota llibertat i els era impossible l’acció amb l’entorn i les altres persones, i l’espai comú. Arendt va viure aquesta experiència d’horror nazi. Especialment posa en dubte les condicions polítiques, socials i fins i tot morals. Per Arendt, una manera d’explicar el que pensaven els criminals totalitaristes era que, aquests homes més aviat tenien una absència a qualsevol possibilitat de referència als criteris de la sentència, és una “incapacitat per pensar”. Es a dir, un criminal del totalitarisme, no és un monstre, tampoc un boig, es simplement algú que a arribat a un punt que és incapaç de dóna una resposta a una situació moral conflictiva des de el seu propi pensament.

NATALITAT

Una de la característica principal de la condició humana a Arendt és la taxa de natalitat, el fet que els homes no només són conscients de la seva mortalitat i éssers mortals. Naixement no és un començament purament biològica (ni un concepte metafísic), sinó un començament que assenyala el fenomen de l'existència i també la capacitat humana per iniciar nous processos, obertes inesperats cursos d'acció i també s'incorpora per naixement d'un món humà que es preexistís i es configura a la xarxa de relacions interhumanas. Així, l'acció és sempre lliure, perquè com diu Arendt, sempre no pot ser conscient que el que vam fer bé podria haver quedat sense fer.

LA VIDA ACTIVA  

Per Arendt, la vida activa de l’home, es a partir de tres activitats generals: l’acció, la labor i el treball. L’acció es la capacitat que tenen els homes de començar a partir de sí alguna cosa nova. La labor podríem dir que està relacionada a allò que conserva el nostre ser material als processos de consum i producció que estan darrera del manteniment de la vida. El treball per la seva part, apunta a les activitats que propicien la nostre habitació del món, es a dir, com volem que sigui el nostre món, a partir de la producció de objectes de ús que donant al món un caràcter perdurable. Per últim, la Vita Activa també avarca la vida contemplativa, que són les accions del esperit: pensar, creure i jutjar.


PLURALITAT

L’home està unit irremeiablement als demés homes des del principi. SOM en plural.

PODER

Una acció que produeix una cosa nova, que fusiona una nova realitat és la possibilitat de disposar d'altres i començar amb els altres. La relació entre els homes es manté en aquesta debilitat peculiar de la pluralitat, aquesta incapacitat de poder bastarnos amb nosaltres mateixos. Ara bé, tampoc és una comunitat natural o interès. El vincle entre els homes és lliure i misteriós i l'acció com a potència, com l'acció concertada, dóna testimoni que bucle i aquesta expansió de l'acció que sorgeix de la cooperació entre els homes, de la superació de l'habitatge individual.




 RETRAT DE HANNAH ARENDT


2 comentaris:

  1. He trobat una entrevista realizada por Günter Gauss a Hannah Arendt emesa per la televisió alemana el 28 d'Octubre de 1964.En aquesta entrevista Hannah parla de filosofia,politica sobre la seva vida,les seves opinions respecte el regim nazi,com va viure ella aquesta situació i altres aspectes que m'han semblat molt interesants.
    Aquí us deixo el link del vídeo per si el voleu veure.

    http://www.youtube.com/watch?v=Mlk0AgvNksY


    ResponElimina
  2. M’agradaria complementar la informació que hem obtingut sobre Hannah Arendt amb unes frases dites per ella amb les quals ens podem apropar més a la seva manera de pensar.
    En primer lloc he trobat una frase en la que fa referencia al totalitarisme, és la següent:
    "El mal no es nunca `radical´, sólo es extremo, y carece de toda profundidad y de cualquier dimensión demoníaca. Puede crecer desmesuradamente y reducir todo el mundo a escombros precisamente porque se extiende como un hongo por la superficie. Es un `desafío al pensamiento´, como dije, porque el pensamiento trata de alcanzar una cierta profundidad, ir a las raíces y, en el momento mismo en que se ocupa del mal, se siente decepcionado porque no encuentra nada. Eso es la `banalidad´. Sólo el bien tiene profundidad y puede ser radical."
    En aquest fragment podem veure millor la manera de pensar de Arendt de manera més subjectiva, es a dir, des de el seu punt de vista.
    També he trobat una altre frase que ens fa referencia a la natalitat, és la següent:
    "Los hombres, aunque han de morir, no nacieron para morir, sino para innovar"
    Es a dir, quan naixem, tot hi saber que morirem, els humans tenim la capacitat d’iniciar nous processos.

    ResponElimina