Pàgines

diumenge, 25 de novembre del 2012

Benvinguts!


Benvinguts al nostre Blog. Som alumnes de la Escola Pia Mataró de primer de batxillerat, hem creat aquest blog per tenir un espai on penjar coses d’interès, relacionades principalment amb la filosofia, però també sobre altres temes.
Els creadors d’aquest blog són:
Alex Canals, Sara Gallego, Maria Garcia i Xavi Sánchez.
Aquí podreu trobar des de la biografia de Hannah Arendt, mapes mentals sobre els temes que hem tractat nosaltres a classe, curiositats sobre la filosofia, què és la filosofia, fins a vídeos els quals hem volgut penjar per persones que tinguin curiositat per les ciències entre altres coses, tot hi això el contingut anirà variant durant el curs i l’anirem actualitzant així que mai deixeu de visitar-nos. Esperem que gaudiu i us pugui servir d’alguna cosa. 

Instruccions


Aquest bloc ha de ser un espai de reflexió a partir de textos, fotografies, vídeos o altres documents que facin referència al que anem treballant a classe i a les pautes donades pel professor. El bloc està pensat per ser una extensió de la classe i el treball que s’hi realitza.


  Tots els blocs han de contenir, com a mínim, els següents apartats:

- Feines de classe
- Notícies a comentar
- Enllaços d’interès (filosofia)
- Blocs d’interès
- Dades personals (qui forma part del grup)
- Aportació del grup (espai pensat per fer una aportació original per part del grup que sigui     d'interès per la classe) 

El bloc de filosofia s’anirà ampliant al llarg del curs.

La veritat





És la conformitat entre el que es diu, pensa o creu i la realitat, allò que és o el que succeeix. Així s’ha entès tradicionalment la veritat interpretada com a ,correspondència la ment i la realitat o els enunciats i els fets .

El terme veritat no té una única definició amb què estiguin d'acord tots els filòsofs, i se segueixen debatent diverses teories sobre el seu significat: què pot ser cert o fals, com definir i identificar la veritat, el rol que té el coneixement  revelat i adquirit, i si la veritat és  Subjectiva,objectiva,relativa o absoluta


 A continuació podreu veure fragments de diferents filosofs,pensadors... sobre que entenen o entenien  ells per veritat i com la interpreten o interpretaven.


A començaments del S I, Jesucrist es presenta així mateix afirmant ser la veritat,per altre banda “poncio pilato”,va preguntar a Jesucrist abans de matar-lo. Què és veritat?.El teòleg va descriure aquest fet amb les següents paraules:


1.Me refiero al hombre, golpeado y humillado, que con espinas fue coronado sarcásticamente como rey, y que llamándose a sí mismo rey de la verdad, está parado frente a su juez, Pilato, el que le hace ―pues― la inteligente ―pero mundanamente desesperanzadora― pregunta: «¿Qué es la verdad?». Esta pregunta dirigida hacia aquel que de sí mismo decía: «¡Yo soy la verdad!». Y él que ―pues― por ser la verdad, callado le devuelve a Pilato su pregunta: «¿Quién eres tú, Pilato, frente a mí, frente a la verdad?». Aquí acontece nada más que lo siguiente: que la verdad es crucificada, y que Pilato es juzgado por esta verdad crucificada. «¡No eres tú el que pregunta por la verdad, sino la verdad pregunta por ti!»

Dietrich Bonhoeffer , "Verdad abstracta y acontecida", sermón del 24 de julio de 1932. 


2.Si el pensamiento es pensamiento de la realidad, la verdad del pensamiento será la misma que la verdad de la realidad, pero también la verdad de la realidad será la misma que la del pensamiento -el orden y conexión de las ideas serán, como decía Spinoza, los mismos que el orden y conexión de las cosas-. Ahora bien, cuando no se mantiene con completo radicalismo esta concepción a la vez «lógica» y «ontológica» el problema para los autores racionalistas es cómo conjugar las «verdades racionales» con las «verdades empíricas».


Ferreter Mora


3.La evidencia no es otra cosa que la «vivencia» de la verdad.


Husserl, E. Investigaciones Lógicas. 1976. Madrid. Revista de Occidente. 


4.Cuando los pragmatistas hablan de verdad se refieren exclusivamente a algo acerca de las ideas, es decir, a su practicabilidad o posibilidad de funcionamiento, en tanto que cuando los antipragmatistas hablan de verdad quieren decir frecuentemente algo acerca de los objetos.

James,W.The Meaning of Truth


5.El juicio no afirma ni la realidad ni la verdad sino que las supone; el juicio afirma lo que una cosa real es en "realidad de verdad". Y esta verdad es la verdad real.

Zubiri Inteligencia y logos


6.Decir de lo que es que no es, o que no es que es, es lo falso; decir de lo que es que es, y de lo que no es que no es, es lo verdadero

Aristóteles. 


Alguna que altre curiositat




Aquí deixo una sèrie de curiositats sobre la filosofia, concretament sobre Plató i Aristòtil.


- "Amor platònic" és una expressió que fa referència a la visió filosòfica que tenia Plató sobre l'amor. Aquesta denominació d'origen comunament significa afecte físic no correspost, i que només es manté com a ideal. Pròpiament parlant i d'acord amb la filosofia de Plató, és la motivació (o empenta) que condueix al coneixement d'una idea i la contemplació de la mateixa i que varia des de l'aparença de la bellesa del coneixement pur i desinteressat de la seva essència.

Amb aquestes afirmacions podem veure una mica el pensament d'Aristòtil:

Preguntant en que es diferencien els savis dels ignorants, va respondre: “En lo que els vius dels morts”.
Preguntant que és un amic, ell va respondre: “Una anima que habita en dos cossos”

                                                                                                        PLATÓ

                                                                                                 







                                                               
ARISTÒTIL                                                                                                          
         

















Wolframio,un "tipo" con química.


Aquest espai esta pensat per tots aquells que els interessi la ciència en general,però sobretot la química i vulguin aprendre coses noves d'una manera diferent,entretinguda i divertida.
Aquí podreu trobar diferents vídeos d'en Wolframio,un científic amb molt d'humor. Per començar hem triat dos vídeos molt divertits amb temàtiques que creiem que poden resultar interessants .El primer  parla sobre les famoses agulletes,que les causa,la manera per fer-les desaparèixer,etc. I el segon vídeo tracta de l'amor  i la relació que té amb la química. 








Aquí teniu un altre vídeo d'en Wolframio un tipo con química. En aquest vídeo ens explica una mica com aconseguim energia per córrer,per que serveix la suor,si es bo o no veure mentre fem exercici. Aquí deixem el vídeo per tots aquells que estiguin interessats.







Com fer tinta invisible? En Wolframio ens ho explica en aquest vídeo:





A continuació us deixem una serie de links amb més vídeos d'aquest químic tan peculiar:

http://www.youtube.com/watch?v=Rp61J2O9InE&feature=relmfu

Què és la filosofia?


La filosofia és un coneixement, un saber, dels tants que posseeix l'home, que resulta d'una activitat que es diu filosofar. Hi ha alguns que sostenen que no es pot ensenyar filosofia, però sí a filosofar. Però què és això de filosofar, d'on sorgeix?
Filosofar: què sóc?, Què és el món?
L'home comença a filosofar quan perd totes les certeses que tenia, quan tot al seu voltant trontolla i no té d'on agafar-se per no caure. Això és així perquè la filosofia pretén ser un saber sense supòsits, és a dir, que no parteix de res anterior a si mateix.
Tots els altres coneixements de l'home parteixen d'un conjunt de supòsits que no es discuteixen. La filosofia, en canvi, pretendre ser autònoma, no dependre de res. Per tant les preguntes que la filosofia es planteja, i que tracta de respondre, són les més fonamentals per a l'home: què sóc jo i què és el món?
Dins d'aquestes preguntes essencials es troben contingudes una quantitat de preguntes derivades, com què és la vida, què és el bé, què és l'amor, què és la felicitat. Quan es tracta de contestar aquestes preguntes en forma sistemàtica i objectiva, és a dir, prescindint de preferències personals, s'està filosofant, s'està fent filosofia.
La filosofia pot ser el producte d'una crisi exterior, en la que el que està al meu voltant sembla diferent i res sembla segur, o d'una crisi interior, en què de sobte començo a dubtar de tot el que fins ahir donava per acceptat. En aquest últim cas es produeix el que els grecs anomenaven l'admiració, quan fins les coses més senzilles m'admiren.
Sempre vaig veure que el sol sortia per l'est i es posava per l'oest, però avui aquest fet em produeix admiració i em pregunto: per què el sol surt per l'est i es pon per l'oest? Com diu Aristòtil, aquest és un saber sense utilitat, perquè independentment del que jo conclogui, el sol seguirà fent el que feia. És un saber pel pur gust de saber.







dissabte, 24 de novembre del 2012

Mite,Religió,Filosofia i Ciència




L'objectiu principal d'aquest mapa mental es ,poder entendre d'una manera clara i senzilla els diferents conceptes treballats durant aquesta primera unitat.



Mapa mental



L’objectiu d’aquests dos mapes mentals es poder veure de manera clara els temes tractats a classe. Els dos esquemes són de la segona unitat però els hem dividit en dos així podem visualitzar millor els conceptes. Primer tenim el mapa mental del Coneixement i el segon de la Veritat.







dijous, 15 de novembre del 2012

Hannah Arendt





Hannah Arendt, va neixer a Hannover el 14 d'octubre de 1906, va ser una pensadora de filosofia política, politòleg. Era d'origen jueu i la seva vida va estar molt alterada per l'Holocaust.
És coneguda per la seves obres sobre el totalitarisme i el món jueu. Després de completar els estudis, als 22 anys va obtenir un doctorat en Humanitats de la Universitat de Heidelberg. El 1933 es va traslladar a França per a escapar del règim Nazi implantat aquell any en el seu país, i el 1941, va fugir a Estats Units. Va treballar en una editorial de Nova York i va ocupar llocs directius en diverses organitzacions jueves. Després de publicar els orígens del totalitarisme (1951), va ensenyar a les universitats de Berkeley, Princeton i Chicago. Entre moltes altres obres la condició humana (1958), que són ells els entre el passat i el futur (1961), revolució (1963) i el controvertit Eichmann a Jerusalem (1963), basat en el seu informe sobre els judicis per delinqüents de nazis de guerra el 1961. Les seves memòries, correspondència, 1926-1969, van ser publicats l'any 1992. Els seus treballs són encara molt llegids, especialment per aquells que estan lluitant contra els règims totalitaris. Van tenir una gran influència entre els signants de la carta 77, moviment a favor dels drets humans a la posestalinista de Txecoslovàquia.

Els punts importants del pensament de Hannah Arendt són:


TOTALITARISME

Una de les filosofies o pensaments que tracta Hannah Arendt, es el Totalitarisme, segons Arendt el totalitarisme és una mena de violència, provinent del nazisme, totalment nova que es caracteritzava per ser la producció sistemàtica de terror. És un sistema d’una violència de despossessió completa de totes les llibertats individuals, es a dir, els treien tota llibertat i els era impossible l’acció amb l’entorn i les altres persones, i l’espai comú. Arendt va viure aquesta experiència d’horror nazi. Especialment posa en dubte les condicions polítiques, socials i fins i tot morals. Per Arendt, una manera d’explicar el que pensaven els criminals totalitaristes era que, aquests homes més aviat tenien una absència a qualsevol possibilitat de referència als criteris de la sentència, és una “incapacitat per pensar”. Es a dir, un criminal del totalitarisme, no és un monstre, tampoc un boig, es simplement algú que a arribat a un punt que és incapaç de dóna una resposta a una situació moral conflictiva des de el seu propi pensament.

NATALITAT

Una de la característica principal de la condició humana a Arendt és la taxa de natalitat, el fet que els homes no només són conscients de la seva mortalitat i éssers mortals. Naixement no és un començament purament biològica (ni un concepte metafísic), sinó un començament que assenyala el fenomen de l'existència i també la capacitat humana per iniciar nous processos, obertes inesperats cursos d'acció i també s'incorpora per naixement d'un món humà que es preexistís i es configura a la xarxa de relacions interhumanas. Així, l'acció és sempre lliure, perquè com diu Arendt, sempre no pot ser conscient que el que vam fer bé podria haver quedat sense fer.

LA VIDA ACTIVA  

Per Arendt, la vida activa de l’home, es a partir de tres activitats generals: l’acció, la labor i el treball. L’acció es la capacitat que tenen els homes de començar a partir de sí alguna cosa nova. La labor podríem dir que està relacionada a allò que conserva el nostre ser material als processos de consum i producció que estan darrera del manteniment de la vida. El treball per la seva part, apunta a les activitats que propicien la nostre habitació del món, es a dir, com volem que sigui el nostre món, a partir de la producció de objectes de ús que donant al món un caràcter perdurable. Per últim, la Vita Activa també avarca la vida contemplativa, que són les accions del esperit: pensar, creure i jutjar.


PLURALITAT

L’home està unit irremeiablement als demés homes des del principi. SOM en plural.

PODER

Una acció que produeix una cosa nova, que fusiona una nova realitat és la possibilitat de disposar d'altres i començar amb els altres. La relació entre els homes es manté en aquesta debilitat peculiar de la pluralitat, aquesta incapacitat de poder bastarnos amb nosaltres mateixos. Ara bé, tampoc és una comunitat natural o interès. El vincle entre els homes és lliure i misteriós i l'acció com a potència, com l'acció concertada, dóna testimoni que bucle i aquesta expansió de l'acció que sorgeix de la cooperació entre els homes, de la superació de l'habitatge individual.




 RETRAT DE HANNAH ARENDT


dissabte, 3 de novembre del 2012

ciència contra filosofia


He trobat un vídeo sobre un debat d'un programa anomenat “catedraticos”el qual parla una mica sobre els límits que separen i uneixen la ciència amb la filosofia,les diferencies que existeixen entre ambdues...m'ha semblat bastant interessant el tema del que tractava el debat,ja que en aquest vídeo podem veure diferents pensaments,opinions de perquè la ciència no es filosofia ni la filosofia ciència ,quina es millor segons els col·laboradors. Etc Aquí us deixo el video per si el voleu veure i poder d'aquesta manera poder contrastar les nostres opinions.