Què és la filosofia?

La filosofia és un coneixement, un saber, dels tants que posseeix l'home, que resulta d'una activitat que es diu filosofar. Hi ha alguns que sostenen que no es pot ensenyar filosofia, però sí a filosofar. Però què és això de filosofar, d'on sorgeix?

Filosofar: què sóc?, Què és el món?

L'home comença a filosofar quan perd totes les certeses que tenia, quan tot al seu voltant trontolla i no té d'on agafar-se per no caure. Això és així perquè la filosofia pretén ser un saber sense supòsits, és a dir, que no parteix de res anterior a si mateix.

Tots els altres coneixements de l'home parteixen d'un conjunt de supòsits que no es discuteixen. La filosofia, en canvi, pretendre ser autònoma, no dependre de res. Per tant les preguntes que la filosofia es planteja, i que tracta de respondre, són les més fonamentals per a l'home: què sóc jo i què és el món?

Dins d'aquestes preguntes essencials es troben contingudes una quantitat de preguntes derivades, com què és la vida, què és el bé, què és l'amor, què és la felicitat. Quan es tracta de contestar aquestes preguntes en forma sistemàtica i objectiva, és a dir, prescindint de preferències personals, s'està filosofant, s'està fent filosofia.

La filosofia pot ser el producte d'una crisi exterior, en la que el que està al meu voltant sembla diferent i res sembla segur, o d'una crisi interior, en què de sobte començo a dubtar de tot el que fins ahir donava per acceptat. En aquest últim cas es produeix el que els grecs anomenaven l'admiració, quan fins les coses més senzilles m'admiren.

Sempre vaig veure que el sol sortia per l'est i es posava per l'oest, però avui aquest fet em produeix admiració i em pregunto: per què el sol surt per l'est i es pon per l'oest? Com diu Aristòtil, aquest és un saber sense utilitat, perquè independentment del que jo conclogui, el sol seguirà fent el que feia. És un saber pel pur gust de saber.